Mitjans de comunicació i gèneres periodístics
Informació i mitjans de comunicació

 Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, crear una determinada opinió, que varia segons la ideologia de cada mitjà. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet. Tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Els periodistes són els professionals que elaboren la informació. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS. Els diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicació s’anomenen gèneres periodístics i varien segons l’extensió, la profunditat amb què s’aborda el tema, els recursos utilitzats o la intenció. La classificació d’aquests gèneres es fa, sobretot, d’acord amb la proporció d’informació i d’opinions que contenen.

 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

 Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, crear una determinada opinió, que varia segons la ideologia de cada mitjà. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet. Tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Els periodistes són els professionals que elaboren la informació. 

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS. 

Els diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicació s’anomenen gèneres periodístics i varien segons l’extensió, la profunditat amb què s’aborda el tema, els recursos utilitzats o la intenció. La classificació d’aquests gèneres es fa, sobretot, d’acord amb la proporció d’informació i d’opinions que contenen.

el meu diàleg

¿QUE he de fer?


Hi havia una vergada una noia de 16 anys amb el seu nuvi que s’estimaven molt, tot el
 estaven just no se separen mai, encara que els nois s’estimaven, les famílies eren enemigues no parlen gens. Però els nois no donaven importància a aquest conflicte. No sabien que en la nostra cultura les famílies són molt importants. Un dia el nuvi li va enviar un missatge per telèfon per quedar. Aquell missatge el va  obrir el germà de la noia.

En aquell poble és de mala educació sortir amb noi que no sigui de la família pròpia, ells no fien cas, fien el que volien.

el dia que va troba el germà el missatge.

germà: Si no et separes del el mataré, tria. Tens dues opcions la primera és que et separis, la segona sortir amb ell i no tornis mai més.

La noia plorava molt no sabia el que havia de fer, perquè per una part té la seva família i per l'altra l'amor de seva vida, no volia separar de cap d'ells.

El germà va canvia de opinió i va deixa la seva germana a sortir amb el seu novi. 

germà: Et deixo sortir amb ell per dir-li la opció que has triat.

nuvi: bona tarda amor meu, que et passa avui que no ets la de sempre?

La noia li va contar tot el que va passar quan va enviar el missatge.

Ells van decidir anar a un país  d'Europa.

Van passar molts i molts anys, la noia no podia continuar sense veure la seva família.

Va dir que li donava el mateix si no l'accepten. I la noia tenia una filla i un fill.

Un estiu van decidir anar a passar les vacances el poble d'origen, la oia no va trobar ningú de la seva família en aquell poble, solament van trobar la família del nuvi. Van preguntar per la família de la noia i els van dir que el sue pare va morir feia 2 anys i la mare amb els altres germans van fugi  d'aquell poble perque tenien vergonya de la gent que parlaven d'ells.

La noia va agafar una malaltia que moriria dintre d'uns mesos, quan el nuvi va enterar de la mlaltia la va deixar en aquell poble i va portar el nois amb ell.

La MarxaVerda

Hi havia una vegada  una guerra que va passar  al Marroc però sense pistoles, l’any 1975 , els independents  no volien sortir del Sàhara Occidental . Espanya no permetia l’entrada  dels Marroquins al Sàhara. El General Franco va posar un acord entre el govern espanyol i el govern marroquí,  que tots els ciutadans del Marroc  havien de participar en la Marxa Verda, aquest acord era il·legal i contrari al dret internacional.

El rei Hassan II va anunciar l’acord per televisió i als diaris que no portessin menjar, i qui volgués anar-hi el transport seria gratuït i també va dir a qui preparés una cançó que parlés sobre el tema li donaria un premi. En aquella carrera podien participar tant dones com homes, els ciutadans del Marroc van ocupar tota la frontera que hi havia entre Sàhara Occidental el Marroc  .

El 26 de febrer de 1976 Espanya va finalitzar la seva presència colonial al Sàhara. L'endemà es va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica, encarregada de l'organització dels campaments de refugiats, la lluita al terreny, impedir que l'enemic avancés, treballar en el reconeixement internacional del Front Polisario, i dels drets del poble sahrauí.

A l'abril van començar els enfrontaments entre el Marroc i el Front Polisario. Els sahrauís van fugir dels bombardejos en direcció al desert d'Algèria. El 1979 Mauritània va renunciar a les seves reivindicacions sobre el territori i va firmar un acord de pau amb el Front Polisario.

El General Franco va morir trenta-cinc dies després de l’inici de la Marxa Verda.

Dels 350.000 participants de la Marxa Verda, uns 30.000 es van quedar al Sàhara i van ocupar les cases abandonades pels Sahrauís que havien fugit cap al desert.

 Des de llavors, els marroquins han conegut moments no sempre roses, però l'esperit que va prevaler en el moment ens ha fet tanta falta.